Picar a la porta, entrar, sortir

El Bólit, el Centre d’Art Contemporani de Girona ja ha deixat enrere “l’exposició” de fotollibres i en el seu lloc s’hi exposa el projecte de Bòlit Mentor 2015/2016 comissariat per Jordi Mitjà.

Al treball de Jordi Mitjà (Figueres 1970) li tinc molt de respecte, sobretot, per l’obra que va crear el 2010: “Dispersió de la primera pedra” al Canòdrom Centre d’Art Contemporani i que l’administració de torn es va ventilar d’un cop de peu i pels treballs publicats a CRANI: Antropofàgia casual, enBlanc i Anatomia Diògenes són canela fina. La selecció dels artistes (desconec si hi ha selecció i qui la fa) per la mostra “Picar a la porta, entrar, sortir” també. Podeu veure i descarregar-vos els projectes presentats aquí, i a la web del Bòlit, el que escriuré a continuació són anotacions personals meves.

Ja us ho dic d’entrada, dels tres projectes, el de l’Anna Mitjà és el que m’ha semblat més interessant. Dins la dificultat que es troben tots els artistes (un institut de secundària) i els participants (i també artistes, els estudiants d’aquests instituts), els projectes finals són molt interessants. Si els aneu a veure (a la sala Fidel Aguilar, la que hi ha a la rambla al costat de l’oficina de Turisme), aneu-hi amb temps, tant el vídeo de l’Azahara Cerezo com el de l’Anna Mitjà són llargs.

IMG_3919
Part dels objectes trobats en una caixa sota l’IES

L’Azahara Cerezeo (Girona 1988) li ha tocat el meu institut, l’IES Santiago Sobrequés on hi vaig tenir una breu, molt breu, passada de dos anys. Suficients per veure quin peu calça en Rodri i com encara segueix donant canya a l’institut. Quin crac. Amb “A temps”, Cerezo apropa els alumnes als fonaments de l’institut, els envia a sota terra literalment… una exploració arqueològica molt interessant, que m’he fet pensar en com trobo a faltar que els fonaments de l’institut no siguin més profunds o que no tinguin túnels que connectin a les catacumbes de la ciutat.

L’Anna Mitjà (Girona 1990), com deia, és la que m’ha sorprès amb “Amb poc es veu”. De fet, no és sols el resultat dels curts que han fet els alumnes, sinó el procés i les reflexions dels mateixos alumnes al documental. Tant el muntatge (l’Anna ha dirigit curts i documentals molt interessants, no pot ser menys aquest, oi?) com el contingut “entre curts” és una meravella, l’heu de veure i teniu fins al 5 de juny, és a dir, quatre dies comptats.

IMG_3922
És molt molt tràgic això

IMG_3923

IMG_3924

IMG_3926

El projecte de l’Enric Farrés (el Justin Bieber de l’art català) i la Joana Llauradó consistia en recopilar xuletes (amb una clara referència a l’obra d’Isidoro Valcárcel), classificar-les i, paraula que està molt de moda aquests dies, reinterpretar-les. El resultat final el podeu veure a la mateixa exposició. El toc “humorístic” de tot el procés, i el resultat final, és molt Casa Farrés.

IMG_3930

IMG_3929

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s