L’ira de Zeus de Mercè Riba

Escultura temporal (15 de Gener al 15 Març del 2019) al pati del Centre cultural La Mercè de Girona. Coordinat per Toni Ponç i organitzat per l’Escola Municipal d’Art.

Advertisements

Terracotta Museu de Ceràmica

Entrada del Terracota, Museu de la Ceràmica de La Bisbal d’Empordà.
La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística de Javier Balsameda, 2018-2019

La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística de Javier Balsameda, 2018-2019
La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística de Javier Balsameda, 2018-2019
“Plat Escorpora” de Martin Ley Ussing, 2017
“La meva mirada” d’Ivet Bazaco, 2011
Crash Raku d’Emilia Musial i Sergi Pahissa, 2018
Crash Raku d’Emilia Musial i Sergi Pahissa, 2018
Ampliació del Museu de la Terracota, La Bisbal d’Empordà (Desembre 2018)

Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre

A través de pintures, dibuixos, cartells i il·lustracions, Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre mostra la producció de l’artista en sintonia amb la dels artistes contemporanis en el París de finals del s. XIX. / Caixa Forum Barcelona, del 18 d’octubre de 2018 al 20 de gener de 2019.

Exposition Universelle des Arts incohérents, 1889, Jules Chéret

 

La Inundació, 1893, Charles Guilloux
Hermann-Paul (?)
Le Moulin de la Galette, 1894, Charles Maurin
La mort amb estola de pell, 1897, Eugène Delâtre
Prostitució, 1888, Louis Legrand
Dona nua mig ajaguda, 1895, Charles Maurin
Dona adormida, 1895, Charles Maurin
Carte postale pour sourd-muet (Postal per a sord-mut), anys 80, Michèle Métail

Lluèrnia 2018

Lluèrnia festival del foc i de la llum, té la voluntat de transformar-se en un esdeveniment anual visualitzi la relació de la ciutat d’Olot i el seu entorn, amb el foc dels volcans i com aquest origen ha anat transformant, no només l’orografia i el paisatge, si no el mateix caràcter i la cultura de la gent de la Garrotxa. (Podeu llegir el text complert aquí).

 

Memòria de Marc Sellarés
Sfera de Xevi Bayona i Álex Posada / Video aquí.
Gall, gallina o pollet de Lola Solanilla Ruiz

Hexxøne de Calidos & Deif a la Plaça Major d’Olot.
Projecte d’estudiants de l’escola EINA (Barcelona).
Projecte d’estudiants de l’escola EINA (Barcelona).
Projecte d’estudiants de l’escola EINA (Barcelona).
The silence after de Tom Carr
Límits per Bernat Beato
Lava de David Oliva i Elisenda Planas (SP25 Arquitectes)
Zero Waste dels Alumnes de 3r. d’ESO de l’IE Besalú amb Pilar Garriga i Wilfred Jaquet
Zzzzzzzzzzzz de Georgina Agulló, Txell Alabert, LauraFontdecaba, Sandra Garcia, Alfons Gil, Júlia Martínez, Anna Ortega, Mónica Prat, Genís Riera i Betsabé Vidal.

Panteó Rahola-Serinyana de Josep Llimona

Tomba al cementiri de Cadaqués presidida per una escultura de marbre de Josep Llimona.

Font | Viquipédia

És una obra ben característica d’aquest escultor; una figura femenina asseguda en un banc en actitud pensativa, amb llarga cabellera solta i el mentó recolzat amb les mans unides. El rostre, d’una noble placidesa, mostra una expressió de tristesa continguda. La signatura de l’autor és al basament. La làpida duu aquesta inscripció: “Ací es guarden les despulles d’en Frederic Rahola i Trémols i de la seva muller na Caritat Serinyana i Rubiés”

Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués 1858-1919), economista, jurista i polític; va tenir importants càrrecs com el de secretari general del Foment del Treball Nacional; defensà la indústria catalana i lluità pel proteccionisme; americanista, fundà l’Institut d’Estudis Americanistes, després Casa Amèrica; fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. És autor de nombroses obres sobre comerç i indústria i col·laborar en nombroses publicacions. Fou diputat i senador, militant a la Lliga Regionalista. Molt vinculat sempre a la seva vila, conreà la poesia, inspirada en el paisatge i ambients cadaquesencs; fou Mestre en Gai Saber; escrigué sobre la història de la pesca a Cadaqués. Tingué el projecte de crear a Patagònia una colònia amb el nom de “Nova Cadaqués”. Li ha estat dedicada la plaça principal de la població, popularment “Plaça de les Herbes”.

Les escoles públiques de Cadaqués porten en nom de “Caritat Serinyana”, qui les sufragà.