Picar a la porta, entrar, sortir

El Bólit, el Centre d’Art Contemporani de Girona ja ha deixat enrere “l’exposició” de fotollibres i en el seu lloc s’hi exposa el projecte de Bòlit Mentor 2015/2016 comissariat per Jordi Mitjà.

Al treball de Jordi Mitjà (Figueres 1970) li tinc molt de respecte, sobretot, per l’obra que va crear el 2010: “Dispersió de la primera pedra” al Canòdrom Centre d’Art Contemporani i que l’administració de torn es va ventilar d’un cop de peu i pels treballs publicats a CRANI: Antropofàgia casual, enBlanc i Anatomia Diògenes són canela fina. La selecció dels artistes (desconec si hi ha selecció i qui la fa) per la mostra “Picar a la porta, entrar, sortir” també. Podeu veure i descarregar-vos els projectes presentats aquí, i a la web del Bòlit, el que escriuré a continuació són anotacions personals meves.

Ja us ho dic d’entrada, dels tres projectes, el de l’Anna Mitjà és el que m’ha semblat més interessant. Dins la dificultat que es troben tots els artistes (un institut de secundària) i els participants (i també artistes, els estudiants d’aquests instituts), els projectes finals són molt interessants. Si els aneu a veure (a la sala Fidel Aguilar, la que hi ha a la rambla al costat de l’oficina de Turisme), aneu-hi amb temps, tant el vídeo de l’Azahara Cerezo com el de l’Anna Mitjà són llargs.

IMG_3919
Part dels objectes trobats en una caixa sota l’IES

L’Azahara Cerezeo (Girona 1988) li ha tocat el meu institut, l’IES Santiago Sobrequés on hi vaig tenir una breu, molt breu, passada de dos anys. Suficients per veure quin peu calça en Rodri i com encara segueix donant canya a l’institut. Quin crac. Amb “A temps”, Cerezo apropa els alumnes als fonaments de l’institut, els envia a sota terra literalment… una exploració arqueològica molt interessant, que m’he fet pensar en com trobo a faltar que els fonaments de l’institut no siguin més profunds o que no tinguin túnels que connectin a les catacumbes de la ciutat.

L’Anna Mitjà (Girona 1990), com deia, és la que m’ha sorprès amb “Amb poc es veu”. De fet, no és sols el resultat dels curts que han fet els alumnes, sinó el procés i les reflexions dels mateixos alumnes al documental. Tant el muntatge (l’Anna ha dirigit curts i documentals molt interessants, no pot ser menys aquest, oi?) com el contingut “entre curts” és una meravella, l’heu de veure i teniu fins al 5 de juny, és a dir, quatre dies comptats.

IMG_3922
És molt molt tràgic això

IMG_3923

IMG_3924

IMG_3926

El projecte de l’Enric Farrés (el Justin Bieber de l’art català) i la Joana Llauradó consistia en recopilar xuletes (amb una clara referència a l’obra d’Isidoro Valcárcel), classificar-les i, paraula que està molt de moda aquests dies, reinterpretar-les. El resultat final el podeu veure a la mateixa exposició. El toc “humorístic” de tot el procés, i el resultat final, és molt Casa Farrés.

IMG_3930

IMG_3929

Wade Guyton

proportional_620_30GUYTON-articleLarge
Wade Guyton at his studio in front of a work produced by an inkjet printer on linen, which will be part of his midcareer survey at the Whitney Museum. / Karsten Moran

 

Wade Guyton és el que anomenaria els pintors del s.XXI. Res de tenir tallers plens de pots, records de tribus africanes o llatines, cartells de pintors italians i alguna revista de noies operades i molt pujada de to. Els tallers dels nous pintors són nets, polits i l’olor de l’ambient és una barreja de paper encolat i tintes d’impressora.

En el cas de Guyton, l’eina, l’arma o el becari de torn és la Pro 9600, una impressora a tinta Epson Stylus utilitzada per a impressions a gran format (aquest gran format que tan catxondo posa a les institucions artístiques).

Tradueixo, del meu pobre anglès a un un català estàndard, unes declaracions que Guyton va fer el 2004 (podeu llegir l’original aquí):

Recentment he estat utilitzant impressores d’injecció de tinta Epson i escàners com a eines per fer obres que funcionen com a dibuixos, pintures, o fins i tot escultures. Passo moltes hores entre llibres i lògicament, he acabat fent servir pàgines d’aquests com a material. Pàgines arrencades dels llibres i alimentades (reimpreses) a través de la impressora d’injecció de tinta.
He estat un temps jugant amb el Microsoft Word per crear una sèrie formes simples i lletres que després he imprès a la part superior de pàgines arrencades de catàlegs, revistes, pòsters i fins i tot, en teles blanques. El resultat final no és exactament el que se suposa que ha de fer la màquina, ni pel que han estat pensades: imatges sobre un material base llis i uniforme. Per tant, durant el meu procés hi ha una lluita entre l’impressora i el material que conté material previ com adhesius, regalims, ratllades, registres o altres imperfeccions.

018-wade-guyton-theredlist
The Red List

Wade_guyton_untitled_2008

004-wade-guyton-theredlist

015-wade-guyton-theredlist
The Red List
010-wade-guyton-theredlist
The Red List
FP_15_xxx1bL1
Wade Guyton and Stephen Prina at Petzel Gallery
DSC_5100
Wade Guyton and Kelley Walker at Kunsthaus Bregenz

Regina San Martino

Register Registrated

Si us agraden les tites i els conys no us podeu perdre l’obra multidisciplinar de la Regina Rosell. A principis de mes va tenir lloc al centre cultural Mutuo de Barcelona una performance titulada Glow with the flow, podeu veure’n imatges aquí (o fer scroll down).

13000263_1071081342950281_8047513248770312717_n

12993377_1071081452950270_8604216655127347289_n

13062124_1071081299616952_3766635340756852389_n

13001284_1071081302950285_4627937198164991430_n

13055555_1071081399616942_3422728162194453708_n

També crec que val la pena donar-li un cop d’ull a les creacions audiovisuals, pel muntatge i per la temàtica. Apunteu-vos el seu nom perquè donarà de què parlar… i molt.

 

Rose Marcus: The four seasons

rose-marcus-Sandy-Doormat-II

Vaig començar a llegir el nom de Rose Marcus al web de Dis Magazine, una mena de web, revista, plataforma del més rarot que pots trobar. D’allà també vaig conèixer el sea punk, però això ja és una altra entrada. De la Marcus poc en sabia, quatre escrits i alguna fotografia que em cridava l’atenció per la capacitat narrativa que tenia els seus collages. Bé, el concepte collage que tinc jo és molt ampli i una superposició d’imatges, a parer meu, ja ho és. En aquest cas, vaig posar Marcus dins aquest grup i no n’he sabut res fins ara, gràcies a la galeria californiana Night.

rose-marcus-skate-boarder
Rose Marcus va néixer a Atlanta el 1982 i es va graduar en belles arts al Pratt Institute (molt bon lloc, per si teniu pensat estudiar-hi), Arquitectura i estudis urbans a la Cornell University i actualment, Historia de l’Art al Hunter College. Ara ja fa un temps que viu a Nova York des d’on va organitzar el Dependent Art Fair (2010 i 2011) i segueix organitzant coses molt interessants. De tota la seva petita producció, us mostro la que va tenir lloc a la NIght Gallery el 2015: The Four Seasons.

rose-marcus-sea-grams-rose

rose-marcus-Central-Park-Imagine-Girl

rose-marcus-Girl-left-legs-with-imagine-circle

rose-marcus-central-park

rose-marcus-Central-Park-Three-Riders-II

rose-marcus-Domestic-International

 

Confidències mudes

vero-bootello

Confidències mudes és el títol de la convocatòria que va iniciar l’artista María Hernández Laplaza sobre mail art (art postal). La participació era oberta a tothom qui volgués amb la condició que 1) respectés la mida de 10cm per 15cm a una sola cara i 2) anés sense sobre (així es feia palès tots els desperfectes que s’originen durant el trasllat d’aquestes obres des de l’artista fins a Tudela (direcció d’entrega de les obres).

Les obres es quedaran allà, per tant, tothom haurà fet una mena de ritual per desfer-se’n. Suposo. I potser amb una mica de sort, algú se l’emportarà a casa seva per 30 euros. Podeu veure totes les obres participants aquí.

cristina-alegre-gallen
Cristina Alegre Gallén
liliana-esperanza
Liliana Esperanza
ferdinando-riccio
Ferdinando Riccio
david-suarez-gonzalez
David Suárez González

 

 

Hans Schärer: Erotisme

Hans-Schärer-1

Hans Schärer va néixer el 26 de desembre del 1927 a Berna (Suïssa), de pares metges i classe benestant que un cop separats, ell va anar a viure amb la seva mare i la seva germana gran a Burgdorf. Es va graduar a l’escola de comerç de Lausana, poc després, va decidir abandonar aquest camí per dedicar-se a la pintura.

De la seva trajectòria pictòrica, cal destacar la seva estada al sud de França (Occitània, Catalunya Nord) i la seva capacitat autodidacta. Va morir el 1997 a Sant Niklausen on hi vivia amb la seva dona, Marion Bucher, i quatre fills.

Hans-Schärer-2

Hans-Schärer-3

Hans-Schärer-4

Hans-Schärer-6

Hans-Schärer-7

Hans-Schärer-8

Hans-Schärer-9

Hans-Schärer-10

Hans-Schärer-11

Hans-Schärer-12

Hans-Schärer-13

Hans-Schärer-14

SI_Scharer_Crespo_WEB_19

Joseph Montgomery

joseph-montgomery-collage-paint-sculpture-5

Si el collage de revistes, és en gran part, al fet que avui dia sigui un mitjà a l’abast de qualsevol persona, perquè amb la proliferació d’objectes, trastos i andròmines, no hauria d’existir l’escultura collage?

joseph-montgomery-collage-paint-sculpture-4
Joseph Montgomery és un apassionat de l’ordre i del bricolatge. Segurament tenir un fotimer de trastos al garatge el va posar nerviós i els va trossejar fins que va tenir un munt de trossets amuntegats. Segur que feien tots la mateixa cara, si més no, van quedar tots unificats sota l’etiqueta trash. El treball posterior de Montgomery, els va donar un altre status que és complementa amb el de l’espectador-arqueòleg: què era això abans? De quina part de la casa formava part? La textura, el color, el desgast són una de les moltes pistes que ens serviran per analitzar les escultures collage d’aquest artista americà.

joseph-montgomery-collage-paint-sculpture-2

joseph-montgomery-collage-paint-sculpture-1

joseph-montgomery-collage-paint-sculpture-6

joseph-montgomery-collage-paint-sculpture-3

Evan Robarts

evan-robarts-collage-3d-7

Si l’altre dia parlàvem de pintures del dia a dia, avui anem a un altre tema molt recurrent en el món de l’art (especialment del contemporani): la infantesa. Utilitzar-lo com a base per a la seva poètica frontissa, conceptual entre l’art i la ciència ha servit a l’Evan Robarts desenvolupar tot un seguit d’escultures i instal·lacions increïbles.

Nascut el 1982 a Miami, Evan Robarts és capaç de mesclar tricicles, pilotes de bàsquet, caramells, cadires, televisors i altres objectes de la vida quotidiana del passat de l’artista, d’una manera increïblement bella que es representen com ànimes vibrants, però que inevitablement llisquen a través dels seus dits. Aquesta mescla tridimensional, transformada, dóna lloc a uns collages tridimensionals brutals.

evan-robarts-collage-3d-5

evan-robarts-collage-3d-2

evan-robarts-collage-3d-3

24 Faubourg Saint-Honore, Paris, automne 2015
Petite vitrine

evan-robarts-collage-3d-1

evan-robarts-collage-3d-4

Agata Anna Żychlinska

agata-anna-zychlinska-6
In bed

(Extret i interpretat de la pàgina de Saachi): Agata Anna Żychlinska, nascuda el 16 de gener del 1992 va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Gdansk després d’haver-se graduat a l’escola de secundària a Pila. Actualment estudia 5è curs de pintura a Eugeniusz Geppert Acadèmia de Belles Arts a Wroclaw. Totes les disciplines artístiques desperten el seu interès, raó per la qual l’Àgata treballa també l’escenografia, així com la fotografia. Quan pinta, l’Àgata sempre ho fa amb temes ordinaris, senzills, del dia a dia, al·legant que són els que tenen més significat per a ella.

agata-anna-zychlinska-3
Woman with cigarrette
agata-anna-zychlinska-2
Other
agata-anna-zychlinska-1
Woman in a bath
agata-anna-zychlinska-4
Tiredness
agata-anna-zychlinska-5
Girl

Maud Sulter: Syrcas

Nascut a Glasgow de pare Gandià i mare escocesa. Va ser poeta, artista visual (en moltes disciplines) i curador. Va morir al 27 de febrer del 2008 a l’edat de 47 anys, després de lluitar els últims anys d’una malaltia.

La nota d’avui és per l’exposició que li ha dedicat (fins al 2 d’Abril) el Rivington Place, a Anglaterra. No es poden tirar fotos, i la sala està vigilada, però per internet podem trobar algunes imatges interessants d’altres pàgines o les que ofereix al web el mateix centre organitzador, Autograph Abp.

Image-8

1.14Screen-Shot-2015-08-14-at-12.40.22-PM

Image_1_600_764_80_s

main

maud_image_online_600_470_80_s