Nicole Eisenman

nicole-eisenman-1
Nicole Eisenman. Nascut al 1965 a Verdun (França)
El treball de la Nicole Eisenman s’estén per l’absurd i l’absoluta irreverencia a la introspecció, a partir de fonts tan variades com pot ser la iconografia dels mites clàssics fins a la cultura popular en general. Les seves pintures i escultures oscil·len entre la representació d’un món arrelat en el llenguatge visual de la història de l’art i una meditació directa, humorística, i crítica a la vida contemporània.

Pinta temes èpics dignes de pintura d’història, com ara expedicions gelades a l’àrtic, o escenes amb sopars familiars o trobades casuals d’amics en un bar a l’aire lliure (concretament els famosos beer garden). Eisenman és una historiadora a voluntat, en ella, en la seva manera de pintar i representar hi veiem elements de la pintura barroca, la pintura al·legòrica, el realisme social, i l’obra figurativa d’artistes visionaris com Philip Guston o Francis Picabia.

Eisenman va estudiar a la Rhode Island School of Design (Providence) i és professora a la Bard College (Annandale-on-Hudson). El seu treball ha estat objecte d’exposicions individuals recents de Studio Voltaire (Londres, 2012) i la Universitat de Califòrnia, Berkeley Art Museum i Pacific Film Archive (2013). Ha participat en exposicions col·lectives a nivell internacional, incloent el San Francisco Modern Art Museum (2011) i el Museu Ludwig (Colònia, 2006). Eisenman va ser cridada a participar a la  Whitney Biennal 2012 i al Prospect II (Nova Orleans i Los Angeles, 2011).

nicole-eisenman-2
Coping
nicole-eisenman-3
Close to edge, 2015
nicole-eisenman-4
It is so, 2014
nicole-eisenman-5
The triumph of poverty, 2009
nicole-eisenman-6
Beer garden with ash, 2009
nicole-eisenman-7
Night studio, 2009
nicole-eisenman-8
Installation view of Prince of swords, 2013
nicole-eisenman-9
Sunday night dinner, 2009
nicole-eisenman-11
Fishing, 2000

 

Ugo Rondinone

Ugo-Rondinone.jpg

(Extret de la web del Museu Carré (Nîmes)):

For this exhibition, Ugo Rondinone turns the Carré d’Art space into a vast landscape associating the large paintings of starry nights and the monumental landscapes done in Indian ink or large blue skies. You find his sculptures of birds (primitive), horses (primal) and fish (primordial), modeled and then cast in bronze. All coming in different shapes and sizes, they are associated in poetical correspondences with natural phenomena or elements such as snow, dust or sunshine.

Nature is central to the show through the presence of both the animals and all the landscapes. We again find ideas of the cycle, the sublime and immanence, along with an inquiry into man’s place in the universe, his questionings when faced with vertiginous infinity and the beauty of natural phenomena in a very romantic view that might recall Gérard de Nerval, Novalis, Leopardi and a host of other romantic poets. These figures are all references in the history of art and more broadly in our visual culture.

The exhibition reveals the artist’s attachment to what may be termed the “classical” media, namely painting, drawing and sculpture. In his exhibitions Ugo Rondinone creates a very peculiar relationship with time and space for the viewer. The show becomes scenery for both the mind and the senses and in which time stands still. The tone of the black and white set may come as a surprise to anyone familiar with his taste for colour, and there is a return to colour at one point in the exhibition.

Ugo Rondinone was in attendance in France as exhibition curator at the Palais de Tokyo with The Third Mind in 2007 and I Love John Giorno in 2015 then presented Sunrise East in the Tuileries gardens as part of the Festival d’Automne in 2009. The Carré d’Art exhibition is his first major project in France after the shows at the Rockbund Art Museum in Shanghai and the Art Institute of Chicago.

Picar a la porta, entrar, sortir

El Bólit, el Centre d’Art Contemporani de Girona ja ha deixat enrere “l’exposició” de fotollibres i en el seu lloc s’hi exposa el projecte de Bòlit Mentor 2015/2016 comissariat per Jordi Mitjà.

Al treball de Jordi Mitjà (Figueres 1970) li tinc molt de respecte, sobretot, per l’obra que va crear el 2010: “Dispersió de la primera pedra” al Canòdrom Centre d’Art Contemporani i que l’administració de torn es va ventilar d’un cop de peu i pels treballs publicats a CRANI: Antropofàgia casual, enBlanc i Anatomia Diògenes són canela fina. La selecció dels artistes (desconec si hi ha selecció i qui la fa) per la mostra “Picar a la porta, entrar, sortir” també. Podeu veure i descarregar-vos els projectes presentats aquí, i a la web del Bòlit, el que escriuré a continuació són anotacions personals meves.

Ja us ho dic d’entrada, dels tres projectes, el de l’Anna Mitjà és el que m’ha semblat més interessant. Dins la dificultat que es troben tots els artistes (un institut de secundària) i els participants (i també artistes, els estudiants d’aquests instituts), els projectes finals són molt interessants. Si els aneu a veure (a la sala Fidel Aguilar, la que hi ha a la rambla al costat de l’oficina de Turisme), aneu-hi amb temps, tant el vídeo de l’Azahara Cerezo com el de l’Anna Mitjà són llargs.

IMG_3919
Part dels objectes trobats en una caixa sota l’IES

L’Azahara Cerezeo (Girona 1988) li ha tocat el meu institut, l’IES Santiago Sobrequés on hi vaig tenir una breu, molt breu, passada de dos anys. Suficients per veure quin peu calça en Rodri i com encara segueix donant canya a l’institut. Quin crac. Amb “A temps”, Cerezo apropa els alumnes als fonaments de l’institut, els envia a sota terra literalment… una exploració arqueològica molt interessant, que m’he fet pensar en com trobo a faltar que els fonaments de l’institut no siguin més profunds o que no tinguin túnels que connectin a les catacumbes de la ciutat.

L’Anna Mitjà (Girona 1990), com deia, és la que m’ha sorprès amb “Amb poc es veu”. De fet, no és sols el resultat dels curts que han fet els alumnes, sinó el procés i les reflexions dels mateixos alumnes al documental. Tant el muntatge (l’Anna ha dirigit curts i documentals molt interessants, no pot ser menys aquest, oi?) com el contingut “entre curts” és una meravella, l’heu de veure i teniu fins al 5 de juny, és a dir, quatre dies comptats.

IMG_3922
És molt molt tràgic això

IMG_3923

IMG_3924

IMG_3926

El projecte de l’Enric Farrés (el Justin Bieber de l’art català) i la Joana Llauradó consistia en recopilar xuletes (amb una clara referència a l’obra d’Isidoro Valcárcel), classificar-les i, paraula que està molt de moda aquests dies, reinterpretar-les. El resultat final el podeu veure a la mateixa exposició. El toc “humorístic” de tot el procés, i el resultat final, és molt Casa Farrés.

IMG_3930

IMG_3929

Wade Guyton

proportional_620_30GUYTON-articleLarge
Wade Guyton at his studio in front of a work produced by an inkjet printer on linen, which will be part of his midcareer survey at the Whitney Museum. / Karsten Moran

 

Wade Guyton és el que anomenaria els pintors del s.XXI. Res de tenir tallers plens de pots, records de tribus africanes o llatines, cartells de pintors italians i alguna revista de noies operades i molt pujada de to. Els tallers dels nous pintors són nets, polits i l’olor de l’ambient és una barreja de paper encolat i tintes d’impressora.

En el cas de Guyton, l’eina, l’arma o el becari de torn és la Pro 9600, una impressora a tinta Epson Stylus utilitzada per a impressions a gran format (aquest gran format que tan catxondo posa a les institucions artístiques).

Tradueixo, del meu pobre anglès a un un català estàndard, unes declaracions que Guyton va fer el 2004 (podeu llegir l’original aquí):

Recentment he estat utilitzant impressores d’injecció de tinta Epson i escàners com a eines per fer obres que funcionen com a dibuixos, pintures, o fins i tot escultures. Passo moltes hores entre llibres i lògicament, he acabat fent servir pàgines d’aquests com a material. Pàgines arrencades dels llibres i alimentades (reimpreses) a través de la impressora d’injecció de tinta.
He estat un temps jugant amb el Microsoft Word per crear una sèrie formes simples i lletres que després he imprès a la part superior de pàgines arrencades de catàlegs, revistes, pòsters i fins i tot, en teles blanques. El resultat final no és exactament el que se suposa que ha de fer la màquina, ni pel que han estat pensades: imatges sobre un material base llis i uniforme. Per tant, durant el meu procés hi ha una lluita entre l’impressora i el material que conté material previ com adhesius, regalims, ratllades, registres o altres imperfeccions.

018-wade-guyton-theredlist
The Red List

Wade_guyton_untitled_2008

004-wade-guyton-theredlist

015-wade-guyton-theredlist
The Red List
010-wade-guyton-theredlist
The Red List
FP_15_xxx1bL1
Wade Guyton and Stephen Prina at Petzel Gallery
DSC_5100
Wade Guyton and Kelley Walker at Kunsthaus Bregenz

Regina San Martino

Register Registrated

Si us agraden les tites i els conys no us podeu perdre l’obra multidisciplinar de la Regina Rosell. A principis de mes va tenir lloc al centre cultural Mutuo de Barcelona una performance titulada Glow with the flow, podeu veure’n imatges aquí (o fer scroll down).

13000263_1071081342950281_8047513248770312717_n

12993377_1071081452950270_8604216655127347289_n

13062124_1071081299616952_3766635340756852389_n

13001284_1071081302950285_4627937198164991430_n

13055555_1071081399616942_3422728162194453708_n

També crec que val la pena donar-li un cop d’ull a les creacions audiovisuals, pel muntatge i per la temàtica. Apunteu-vos el seu nom perquè donarà de què parlar… i molt.