Panteó Rahola-Serinyana de Josep Llimona

Tomba al cementiri de Cadaqués presidida per una escultura de marbre de Josep Llimona.

Font | Viquipédia

És una obra ben característica d’aquest escultor; una figura femenina asseguda en un banc en actitud pensativa, amb llarga cabellera solta i el mentó recolzat amb les mans unides. El rostre, d’una noble placidesa, mostra una expressió de tristesa continguda. La signatura de l’autor és al basament. La làpida duu aquesta inscripció: “Ací es guarden les despulles d’en Frederic Rahola i Trémols i de la seva muller na Caritat Serinyana i Rubiés”

Frederic Rahola i Trèmols (Cadaqués 1858-1919), economista, jurista i polític; va tenir importants càrrecs com el de secretari general del Foment del Treball Nacional; defensà la indústria catalana i lluità pel proteccionisme; americanista, fundà l’Institut d’Estudis Americanistes, després Casa Amèrica; fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. És autor de nombroses obres sobre comerç i indústria i col·laborar en nombroses publicacions. Fou diputat i senador, militant a la Lliga Regionalista. Molt vinculat sempre a la seva vila, conreà la poesia, inspirada en el paisatge i ambients cadaquesencs; fou Mestre en Gai Saber; escrigué sobre la història de la pesca a Cadaqués. Tingué el projecte de crear a Patagònia una colònia amb el nom de “Nova Cadaqués”. Li ha estat dedicada la plaça principal de la població, popularment “Plaça de les Herbes”.

Les escoles públiques de Cadaqués porten en nom de “Caritat Serinyana”, qui les sufragà.

Escultures a Olot (Part 1)

Pocs metres cal fer a la capital garrotxina per veure estils i escultures variades. La més coneguda, pel sol fet també de ser molt cèntrica i en un lloc de pas: Al·legoria a la pintura” de Manel Traité.

Molt més actual (i ara crec que és la més contemporania de les que varem veure) és l’escultura adaptada a la nova plaça de Campdenmàs que va fer l’artista Quim Domene amb l’arquitecte Quim Gallart. L’iconografía que s’hi aprecia crec que lliga molt bé a la plaça i no molesta la que ja hi havia abans, obra de l’artista Àngel Rigall, el Porc i el Xai.

També hi ha espai per l’art urbà més underground. Obra de BL2A

 

 

El poble, casa de grans pintors del país, també hi té cabuda els busts. A Joaquim Vayreda i Vila.

 

A prop del parc, l’Ajuntament d’Olot hi va instal·lar moltes obres, d’entre les que n’he destacat dues. Aquesta primera és una obra dedicada a la poetessa olotina Maria Concepció Carreras i Pau amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

Aquesta altra, d’homenatge a la sardana, també destaca per la senzillesa i el detall del relleu. L’aproximació dels habitants i passejants a l’obra no és ni de bon tros per contemplar-la si no per beure l’aigua que surt d’una font col·locada a tocar de l’escultura. Forma part d’ella? No ho se, com tampoc n’he trobat l’artista ara per ara.

Alfaro

(…) Han passat trenta-quatre anys i ja en fa sis que Andreu Alfaro va morir. L’eufòria de la plaça d’Europa i el parc Central es va trencar per un perllongat, exasperant i inevitable parèntesi llarguíssim com a conseqüència de les obres de la línea d’alta velocitat pel centre de Girona. Justament aquestes obres van obligar a traslladar l’escultura de l’Alfaro des de la plaça d’Europa a un altre giratori, el de la cruïlla de la ronda de Ferran Puig amb el passeig de la Devesa, el carrer de Figuerola, el carrer Joaquim Vayreda i el carrer Güell, i que la gent més gran de la ciutat segueix denominant la cruïlla del pont de can Vidal de les gasoses en record del pont del Güell i d’una antiga fàbrica de begudes carbòniques que ja fa molts anys ha desaparegut del paisatge urbà de la ciutat. (…)

Font | Diari de Girona

Barry Flanagan

barry-flanagan-3
Figures on a veranda, Pietrasanta, 1973

Com a gran escultor que era, Barry tenia uns dibuixos que m’han deixat al·lucinant. No és estrany que els escultors tinguin mà de dibuixant fora d’òrbita, és la clau per una bona representació tridimensional: representar-ho bidimensional. Molt conegut pels conills gegants de bronze, aquí n’he fet una petita selecció del llibre que va editar “La Caixa” arran una exposició conjunta amb en Miquel Barceló.

barry-flanagan-4
David I, 1973
barry-flanagan-2
Two chickens on draining board, 1971
barry-flanagan-1
Cut out drawing, 1967
barry-flanagan-5
Elephant and hare,1985
barry-flanagan-6
Sense títol, 2008
barry-flanagan-7
Gallifa ceramic XIII, 1992
barry-flanagan-8
Gallifa ceramic IX

barry-flanagan-9

barry-flanagan