Mercè Huerta

(Publicat a Bonart 15/11/2016): Aquesta triple mostra de reconeixement a la figura de la pintora gironina Mercè Huerta s’exhibirà en tres fundacions simultàniament: la Fundació Valvi (del 20 de setembre al 5 de novembre del 2016), la Fundació Fita (del 25 d’octubre al 7 de gener) i la Fundació Casa Rafael Masó (del 25 d’octubre al 30 de novembre). Aquesta última fundació fou donada a l’Ajuntament el 2010 per l’artista, juntament amb el seu espòs Narcís-Jordi Aragó, nebot de l’arquitecte noucentista.

Estem davant d’una figura molt polièdrica, que durant tota la seva llarga vida (Figueres, 1929 – Girona 2015) va participar de manera activa en el món cultural de la ciutat de Girona. Huerta va tenir un paper cabdal com a professora per a diferents generacions d’artistes gironins. Per aquest motiu, en aquesta triple exposició ens acostarem a la Mercè pintora endinsant-nos en la Mercè com a docent: una classe magistral de la professora. Segons Maguí Noguer, directora de la Fundació Valvi, “per aconseguir-ho, ens hem basat en dos paràmetres: primer, una àmplia quantitat d’escrits propis, blocs d’esbossos per fer les classes, i, en segon lloc, ens hem fixat en el seu particular procés creatiu a partir de petites notes al natural i pintures sobre paper, que són obres en si mateixes, fins a arribar a la tela definitiva”.

A la Fundació Valvi es podran veure dibuixos dels seus blocs i olis; material que passarà a formar part dels arxius de l’Ajuntament de Girona. Entre aquests, ressalta un bloc de figura de model viu que s’editarà en facsímil, ampliat amb manuscrits de l’autora en què explica les seves idees sobre l’art i com entendre l’art. La majoria de peces seran inèdites i arribaran avalades per l’obra final del seu procés artístic.

img_6921
Girona grisa, 2007
img_6923
Devesa, 2014
img_6925
Cases del riu, 2013
img_6927
Riu Ter III
img_6929
Home músic, 1969

 

Clara Oliveras Valentí

Clara Oliveras i Valentí és licenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en pintura, escultura i dibuix, però és la fotografia i instal·lació on ha desenvolupat el seu treball en els darrers 10 anys.

ha estat seleccionada diferents anys per participar en Transart III de Girona-Lleida, Bienal de Valls, Biennal de Fotografia de Girona,… Des del 2008 fins al 2014 va formar part del Consell de les Arts de Girona. Membre fundador de l’associació d’art Girona Art Contemporani.

“NOW!” és una exposició de la Beca de creació en ceràmica 2015, amb la direcció tècnica i assessorament de Provi Casals amb la col.laboració de Núria Gimbernat.
Fins el 16 de desembre del 2016.

img_7042
(Detall) Now!, 2015

 

Els germans Clayton

dsc_0037

Tranquils, no és cap gang d’aquestes americanes, però us hauria d’impressionar (de manera positiva) igual com si ho fossin. Aquest germans són uns cracks quan es tracta de treballar a quatre mans. El seu procés de treball no és gaire convencional en món de l’art contemporani actual, i menys, quan una feina d’aquestes característiques és constantment comparat amb participacions similars del passat. Em passa pel cap els treballs de Warhol i Basquiat… però oblideu-vos-en, perquè en els resultats finals, no sabreu qui ha fet què.

L’idea de plasmar en la superfície, idees, és una feina que fan individualment i pensant sempre en què haurà d’incorporar el germà a posteriori. Mitjançant petits detalls, anotacions i marques, els germans arriben a una mena de consens comunicatiu a base de signes i símbols metafòrics que es tradueix a un treball dinàmic i ple de personalitat. Podeu ampliar-ne informació aquí (en anglès), al seu instagram (molt recomanat) o a la web.

claytonapr282014its-a-keeper-2-3its-a-keeper-4-5its-a-keeper-6-7its-a-keeper-8-9its-a-keeper-10

dsc_0017

dsc_0021

dsc_0013

claytonbros20

dsc_0015

claytonbros18

claytonbros5

claytonbros4

claytonbros320110323101751_turbulenttumbletumble_clayton_brothersabsurdity_sheds_in_natural_light

cb_skateboarts

 

Sebi Subirós: El Novio de la Mujer Barbuda

Sebi Subirós (1961) s’inicia com a gravador el 1986. Ha treballat amb artistes nacionals i internacionals com Tàpies, Miquel Barceló, Werner Berges, Cuixart, Víctor Mira, Niebla, Antoni Pitxot, Jaume Plensa, José Pedro Croft, Emil Schumacher, Riera i Aragó, Oteiza, Moises Villelia…

Imparteix classes de gravat de manera regular així com cursos en el seu taller i en diversos centres públics i privats com EMA Escola Municipal d’art de Girona, Talleres Saura, Fuendetodos (Saragossa), Fundació Rodriguez-Amat, Garrigoles (Girona), Taller del Museo del grabado Contemporaneo de Marbella (Málaga), La Seiscuatro, Valencia,.. (Continua a la web de l’Espai Tònic)

img_6627
Aprecieu l’ombra del meu iPhone. Tot és art amics…

img_6628

img_6629

img_6630

img_6633

Saló Manga

img_6639
Ah, dues hores de cua mínim. Que divertit…

img_6640

img_6641
Kawaiiiiiii

img_6642

img_6645img_6646

img_6648
Tetes. 😀

img_6649

img_6652
L’única TV que vam veure. No feia cara de saber de què anava la cosa…
img_6654
El sacerdot Raigo transformat en rata. Tsukioka Yoshitoshi (1839 – 1892)

img_6656

img_6657
Maqueta de Shibuya.

img_6659

img_6661
Kimonos, Hadahis i Nagajubans… mira, ja no me’n recordo de què era què. Els estampats eren canela fina fina, això us ho asseguro.

img_6664

img_6668

img_6667

 

img_6670
Paisatges de cor, KOKORO MOYO, de Chisato Kuroki.

img_6673

img_6674

img_6675

img_6677
Si haguessin posat una tela o quelcom que acompanyés una mica els bonsais…

img_6681

img_6683img_6685

img_6686
Obi (el cinturó), Furisode (kimono formal per a dones solteres), Houmongi (kimono de festa)… ja només falta el Kimono d’Agata Ruiz de la Prada i de l’Ikea per completar la col·lecció.