Escultures a Olot (Part 1)

Pocs metres cal fer a la capital garrotxina per veure estils i escultures variades. La més coneguda, pel sol fet també de ser molt cèntrica i en un lloc de pas: Al·legoria a la pintura” de Manel Traité.

Molt més actual (i ara crec que és la més contemporania de les que varem veure) és l’escultura adaptada a la nova plaça de Campdenmàs que va fer l’artista Quim Domene amb l’arquitecte Quim Gallart. L’iconografía que s’hi aprecia crec que lliga molt bé a la plaça i no molesta la que ja hi havia abans, obra de l’artista Àngel Rigall, el Porc i el Xai.

També hi ha espai per l’art urbà més underground. Obra de BL2A

 

 

El poble, casa de grans pintors del país, també hi té cabuda els busts. A Joaquim Vayreda i Vila.

 

A prop del parc, l’Ajuntament d’Olot hi va instal·lar moltes obres, d’entre les que n’he destacat dues. Aquesta primera és una obra dedicada a la poetessa olotina Maria Concepció Carreras i Pau amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

Aquesta altra, d’homenatge a la sardana, també destaca per la senzillesa i el detall del relleu. L’aproximació dels habitants i passejants a l’obra no és ni de bon tros per contemplar-la si no per beure l’aigua que surt d’una font col·locada a tocar de l’escultura. Forma part d’ella? No ho se, com tampoc n’he trobat l’artista ara per ara.