Wangechi Mutu

Wangechi Mutu 1

Cada dia descobreixo artistes del collage nous, o hi ha un auge o sóc jo que ara m’hi fixo més. Em decanto per la segona opció, especialment per l’obra de Wangechi Mutu, una de les artistes contemporànies d’Àfrica més respectades, aplaudides i aclamades per la premsa.
Pels seus articles a la premsa i entrades de la seva obra a les diferents exposicions que ha fet, Mutu representa “la càrrega emocional i la confusió que s’internalitza a causa de la tendència social per prioritzar l’anatomia femenina negra biològica en la discussió de la identitat negra. Tot i que utilitza imatges de parts del cos biològicament femenines per compondre el collage, el treball completat no és de gènere, ja que no indica de manera explícita si les cares són de dona. Mutu no representa una cosa que totes les dones senten, sinó que representa el que senten les persones negres biològicament femenines que no són necessàriament dones, com ara homes transgènere o persones que no són binàries, sinó que senten els efectes de ser vistos i entesos només per l’anatomia amb la qual van néixer.”
Jo, després d’això i veure la magnífica obra (us n’adjunto uns exemples molt dispars) no puc fer més que aplaudir d’empeus. Quina tros d’artista!

Wangechi Mutu 8Wangechi Mutu 7Wangechi Mutu 6Wangechi Mutu 5Wangechi Mutu 4Wangechi Mutu 13Wangechi Mutu 3Eat Drink Swan Man, 2008Wangechi Mutu 18Wangechi Mutu 16Wangechi Mutu 10Wangechi Mutu 15Wangechi Mutu 22Wangechi Mutu 21Tiny Wedding Band, 2008Bear, 2008Wangechi Mutu 19Beet Root, 2008Wangechi Mutu 20Wangechi Mutu 23Wangechi Mutu 24

Juan Batlle Planas: el gabinet surrealista

Juan Batlle Planas va néixer a Torroella de Montgrí, però als 2 anys va marxar a l’Argentina i ja no va tornar mai. Allà va esdevenir una de les figures clau de l’avanguarda argentina dels anys 30.

El Museu d’Art de Girona l’hi dedica una exposició temporal (del 14 de febrer al 26 de maig), obligat per a tots els amants del collage.

Lamia Ziade

lamia-ziade-big

Lamia Ziadé és una il·lustrador i artista visual libanesa. Ella va créixer al Líban i després es va traslladar a París on va estudiar Arts gràfiques (Disseny gràfic?) a l’estudi-taller Met de Penninghen. Actualment viu i treballa a París.

Ziadé va començar la carrera com a dissenyadora tèxtil per a marques de luxe, entre ells Jean-Paul Gaultier i Issey Miyake. La il·lustració l’anava practicant en paral·lel a través de la publicació de llibres, incloent-hi llibres infantils i llibres per a adults a vegades, amb contingut eròtic.

En paral·lel als seus dibuixos i il·lustracions, Ziadé va començar, al 2003, a fer treballs a gran escala sobre temes eròtics i d’humor, amb una estètica inspirada en el Pop Art. Aquests llenços amb materials barrejats impliquen una multiplicitat de tècniques (com el collage i el brodat) i l’acumulació d’artefactes heterogenis, com ara ampolles de whisky i reposacaps d’Air France. Al 2008, va exposar un projecte titulat “Guerra d’hotel”. Consistia en una instal·lació feta a partir de models de llana d’edificis libanesos, recordant la “Batalla dels Hotels”, que va tenir lloc al cor de la ciutat de Beirut durant els anys 1975 i 1976. Aquests traumes i records dels esdeveniments, de la guerra civil libanesa en general, ha portat a la Lamia Ziadé publicar Bye Bye Babilònia, una novel·la il·lustrada i autobiogràfica en la qual evoca la seva percepció personal de les transformacions que van sacsejar el seu país.

-108-2434729_0x44010gr-565x383033-lamia-ziade-theredlisttumblr_nyqye1pawc1u460vbo1_1280tumblr_nyqye1pawc1u460vbo2_1280