Lluèrnia 2018

Lluèrnia festival del foc i de la llum, té la voluntat de transformar-se en un esdeveniment anual visualitzi la relació de la ciutat d’Olot i el seu entorn, amb el foc dels volcans i com aquest origen ha anat transformant, no només l’orografia i el paisatge, si no el mateix caràcter i la cultura de la gent de la Garrotxa. (Podeu llegir el text complert aquí).

 

Memòria de Marc Sellarés
Sfera de Xevi Bayona i Álex Posada / Video aquí.
Gall, gallina o pollet de Lola Solanilla Ruiz

Hexxøne de Calidos & Deif a la Plaça Major d’Olot.
Projecte d’estudiants de l’escola EINA (Barcelona).
Projecte d’estudiants de l’escola EINA (Barcelona).
Projecte d’estudiants de l’escola EINA (Barcelona).
The silence after de Tom Carr
Límits per Bernat Beato
Lava de David Oliva i Elisenda Planas (SP25 Arquitectes)
Zero Waste dels Alumnes de 3r. d’ESO de l’IE Besalú amb Pilar Garriga i Wilfred Jaquet
Zzzzzzzzzzzz de Georgina Agulló, Txell Alabert, LauraFontdecaba, Sandra Garcia, Alfons Gil, Júlia Martínez, Anna Ortega, Mónica Prat, Genís Riera i Betsabé Vidal.

Escultures a Olot (Part 1)

Pocs metres cal fer a la capital garrotxina per veure estils i escultures variades. La més coneguda, pel sol fet també de ser molt cèntrica i en un lloc de pas: Al·legoria a la pintura” de Manel Traité.

Molt més actual (i ara crec que és la més contemporania de les que varem veure) és l’escultura adaptada a la nova plaça de Campdenmàs que va fer l’artista Quim Domene amb l’arquitecte Quim Gallart. L’iconografía que s’hi aprecia crec que lliga molt bé a la plaça i no molesta la que ja hi havia abans, obra de l’artista Àngel Rigall, el Porc i el Xai.

També hi ha espai per l’art urbà més underground. Obra de BL2A

 

 

El poble, casa de grans pintors del país, també hi té cabuda els busts. A Joaquim Vayreda i Vila.

 

A prop del parc, l’Ajuntament d’Olot hi va instal·lar moltes obres, d’entre les que n’he destacat dues. Aquesta primera és una obra dedicada a la poetessa olotina Maria Concepció Carreras i Pau amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

Aquesta altra, d’homenatge a la sardana, també destaca per la senzillesa i el detall del relleu. L’aproximació dels habitants i passejants a l’obra no és ni de bon tros per contemplar-la si no per beure l’aigua que surt d’una font col·locada a tocar de l’escultura. Forma part d’ella? No ho se, com tampoc n’he trobat l’artista ara per ara.