Vishal Shah és un artista i director d’art comercial.Originari de Londres viu i treballa a Berlín.Amb una perspectiva multidisciplinària, va complir vuit anys (2003-2011) com a professor al Royal College of Art de Londres i com a professor adjunt a Richmond i a la American International University de Londres.
Vishal dirigeix i produeix treballs d’imatges en moviment per a projeccions internacionals i esdeveniments de música visual a Europa, Amèrica i Àsia.La seva obra s’instal·la de manera única com a instal·lació.Forma part del grup de recerca en arts i ètica de la Universitat d’Edimburg.
Fotogrames de “Vellum”, una de les peces que es poden veure a la BBA Gallery de Londres i també al Vimeo de l’autor.
Per qui no conegui FADE, és un festival d’Art Digital i Electrònica de la comarca de la Selva, concretament al poble de La Cellera de Ter i enguany s’ha celebrat del 28 de juny al 2 de juliol. A banda de les xerrades i tallers didàctics per a totes les edats, hi ha una part molt important que és el 1/2 dia complert de musca i exposicions. I aquest dia és el que vaig aprofitar per acostar-m’hi i tirar unes quantes fotos.
El festival tenia 3 punts d’exposició, que si no vaig errat, són més que l’any anterior quan es centrava tot a a la Casa de les Germanes. Aquest any, es fa servir també el Teatre (Centre Cultural Parroquial) i la parròquia de Santa Maria de Sales. Aquest últim, ha sigut un gran encert perquè la combinació de religió i tecno-art és brutal, al menys, pel meu gust. Un clar exemple és poder gaudir d’un espai humit, fosc i de pedra per instal·lar-hi l’obra de Playmodes: Espills.
La parròquia també tenia propostes de videos que ja els agradaria tenir el festival Loop, és broma, està bé que el video art arribi arreu, si és sobretot d’aquest que porten el col·lectiu Ex Abrupto que no et deixen indiferent. Aquest col·lectiu em va portar a Vic un any, i va ser brutal, recordo especialment l’actuació de PLOM al jardí de la casa (o Palau?) on es feia tot el festival. La mateixa parròquia tenia la instal·lació LED it BIG de l’Ateneu de Vilablareix, que ja havia vist pel Temps de Flors de Girona al Museu del Cinema i posteriorment a la Casa de Cultura (també de Girona).
Al Teatre, també Centre Cultural Parroquial, hi havia Screening: Món Il·luminat, que a la web expliquen molt bé: (…) prenen la temperatura a l’actual estat de l’art del mapping amb un recull de projeccions de gran format sobre edificis i monuments, micro-mappings sorprenents i projectes que defugen de tota classificació. Una selecció dels mappings més destacats dels últims anys arreu del món en termes de qualitat, innovació, originalitat, tècnica o espectacularitat. Treballs nacionals o internacionals que il·luminen el món, amb una secció especial de projectes fets a Catalunya: el Catalan Focus. Comissariat per Irma Vilà en el marc del Festival Internacional de Mapping de Girona 2016.
Lamentablement, m’han arribat veus que aquest any, el FIMG, no es farà. Una cosa que m’entristeix molt i que no justifica cap excusa… doncs bé que de festivals de música no se n’ha eliminat cap, i ja comencen a ser una plaga.
I per acabar, anem a la Casa de les Germanes, amb moltes obres (però menys que a les edicions passades) de les que destaco Pantalloff de Jordi Auladell i la Fusteria Serramitja. Sortint de la casa, ja a la plaça del poble i amb un temps que va estar fent la guitza, ens esperaven concerts fins a les tantes de la nit.
DJ Adam MahmoodOrquestra Electrònica del VallésPersus Nine + Loon.
Com alguns sabeu, els dies 22, 23 i 24 de Juliol va tenir lloc a Girona el Festival Internacional de Mapping (FIMG). És un esdeveniment que omple la ciutat pel pont de Sant Jaume i és agradable perquè es fa de nit i inclou música a llocs emblemàtics de la ciutat.
Esperant que fos les 22:00… i resant perquè la pluja no anés a més.
Aquesta és la presentació de cara al públic ocasional, el nivell tiquis-miquis de l’esdeveniment seria analitzar cada un dels mappings que es van projectar. Tan els grans com els micromapping, la novetat d’enguany.
Vaig iniciar la meva ruta el divendres a les 22:00, on tenia una expectació molt gran per Suspès de PlayMID (Eloi Maduell, Àlex Posada i Santi Vilanova) i David Sarsanedas (Luthier Drapaire, alcalde de la Cellera… i no se quantes coses més), no van decepcionar gens, i crec que va ser el més fotografiat dels tres dies que va durar l’esdeveniment. En acabat, seguint l’estampida de gent cap les escales de la catedral, on veuríem els primers mappings professionals a la Casa Pastorsº : Need Visual Studio (Romania / Itàlia), Desilence (Espanya / Dinamarca), EPER (Hungria), Tochka Zreniya (Russia) i Alcafilms (Catalunya).
Baixant per la dreta (allà per on pugen els cavallers a Joc de Trons, a la pujada de Sant Feliu), hi havia una col·laboració entre el Festival FADE, AD’is i l’Obra Social “La Caixa”, que consistia en uns robots (infantils) que havien creat en un taller previ a l’esdeveniment i que mitjançant uns sensors, una persona del públic podia fer-los moure amb el cos, a ritme de la música. Baixant una mica més, una de les propostes que no vaig acabar d’entendre gaire: Moènia de l’escola Elisava.
Ballarins Animats / FADE FestivalMoènia / Escola Elisava
Creuant el pont, i ja tard per haver-nos entretingut molt pel camí entrem al Bubbles Gastrobar on ens esperava Efímers del col·lectiu gironí Light & Cook.
L’andemà, quedava la segona façana gran, la del Pont d’en Gómez on s’hi projectava la categoría Amateur amb obres de Eilux Digital Art (Mèxic), Seewy (Catalunya), Xavier Bras Vallès aka La Perruquera (Catalunya), Alessio Chinni (Itàlia) amb Alavaro Muñoz Ledo (Mèxic) i Loyko Anastasiya (Ucraïna). Llàstima que l’arbrada que hi ha al carrer, limitava molt els llocs des d’on es podia veure bé les projeccions, però en tot cas, és un problema menor que es pot solucionar fàcilment en les properes edicions del festival. En acabat, enfilem cap a la part educativa on els treballs són més aviat pedagògics (crec que va aconseguir el que es proposaven, però em vaig avorrir una mica, la veritat). A mig camí, ens trobem amb Words of Data d’Aleix Fernàndez aka Onionlab.
Baixem per la pujada de Sant Domènec on ens trobem unes escales d’un vermell intens on en Fèlix Vinyals ens tenia preparada l’obra El so de la pell (que variava segons la parella que hi havia asseguda a la butaca i les marranades els petons que es feien entre ells. Al Cafè Le Bistrot: Marcos Xalabarder, Kris Barnolas i Óscar González presenten El mundo en tus manos. Ja enfilant cap a ciutadans, passem de llarg al CaixaFórum on hi havia el Pictomapping de l’Àlex Pallí (som així de despistats. La veritat és que com que havíem anar uns dies abans a veure l’exposició de Sorolla, ens va fer mandra tornar-hi entrar). Així que aprofitem que hi ha el centre cívic del barri vell a prop per veure Fake de Cynthia Gonzàlez (Espanya) i cap a casa passem pels dos hotels, el Ciutat de Girona, on l’obra del col·lectiu català-espanyol-americà-uruguaià VPM presenta Phiminescence (que creiem que no funcionava…) i pel Peninsular on Juanjo Fernández Rivero aka gNomalab (Catalunya) hi tenia exposada Paisaje Isométrico (que en pocs segons m’ha recordat l’obra Digital/Analog de Joanie Lemercier (França) i Ali M. Demirel (Alemanya)).
kunstnotes 